El conjunt gironí està competint per quarta temporada consecutiva a la millor competició domèstica d'Europa, l'ACB. Durant aquests quatre anys són quatre, també, els entrenadors que han dirigit a l'equip. Els quatre entrenadors han tingut trajectòries dins del Bàsquet Girona molt diferents. Explicarem quina ha sigut l'experiència de cada un. 

La primera temporada del Bàsquet Girona a l'ACB es va apostar per la llegenda del bàsquet espanyol Aíto García Reneses. Feia un parell de temporades que havia abandonat l'Alba de Berlín i, durant aquell temps, continuava en actiu portant a terme entrenaments en grups reduïts al Joventut de Badalona.

En la primera temporada del Bàsquet Girona a l'ACB es van guanyar 11 partits. Es van perdre 23 partits. 32% de victòries. La ratxa positiva més llarga va ser de quatre victòries consecutives. De fet, continua sent la ratxa més llarga de victòries de l'equip a la Lliga Endesa. Per altra banda, van encadenar dues vegades cinc derrotes consecutives. Aíto és, de moment, l'únic entrenador que ha començat i ha acabat la mateixa temporada.

La temporada 2022-2023 va ser la tornada de Marc Gasol a l'ACB i la última com a jugador professional de bàsquet. El president va acabar amb una mitjana de 9,2 punts, 5,2 captures per partit i 1,1 taps per partit. 14,4 de valoració. La seva superioritat respecte dels seus rivals es veia a anys llum.

La plantilla anava curta de talent, sobretot en el llançament exterior. A finals de temporada es va fitxar un canoner amb experiència a la lliga, John Jenkins. Abans es va intentar arreglar aquest problema amb el combo Jeremiah Hill, actualment, jugador del Elan Chalon. El nord-americà és l'estrella d'uns dels millors equips de la BCL. Més de 15 punts de mitjana per partit.

L'equip d'Aíto García Reneses era col·lectiu. Enfocat en la defensa i en la lectura ofensiva. Quan l'equip va entendre el que demanava l'experimentat entrenador van aconseguir sumar victòries de manera consecutiva. Ho va tallar el Barça de Saras Jasikevicius.

No podem parlar de la temporada 2022-2023 sense esmentar a Kameron Taylor, actual jugador del València Basket. L'aler va fer una temporada magnífica. Més que vàlida per entrar dins dels millors cincs de la competició. Cosa que no va passar, segurament, a causa del registre de victòries i derrotes de l'equip.

Taylor va demostrar ser el millor defensor de la lliga i, a més a més, capaç de liderar ofensivament a un equip de l'ACB. Més de 14 punts de mitjana amb un 38% des de la llarga distància i un 56% en llançaments de dos punts. Espectacular.

En definitiva, la tornada a l'ACB va ser una muntanya russa. Es va gaudir, però diria que es va patir més. L'heroi de Saragossa, Jaume Sorolla sempre serà especial. Gràcies a una cistella del pivot, el Bàsquet Girona va poder certificar la permanència una jornada abans d'acabar la competició.

L'entrenador de Badalona va començar molt bé la temporada. Tres victòries consecutives, guanyant a casa i a fora contra equips, a priori, de més nivell. Gran Canària i València van veure com els superava un energètic Bàsquet Girona el qual jugava amb moltíssimes cares noves. 7 victòries en total i 12 derrotes. 37% de victòries en 19 partits. Set d'aquestes derrotes de manera consecutiva. L'equip va deixar de competir i l'entrenador novell a la màxima categoria, no va saber trobar la motivació en els seus jugadors que no van trobar la força per continuar lluitant en aquella consecució de derrotes.

La substitució de Salva Camps era necessària. El vestidor no reaccionava a les ordres del tècnic. Arribats aquest punt, el club no va tenir més remei que buscar una alternativa a la banqueta. Aquesta alternativa va ser el grec Fotis Katsikaris. Comença la roda de la banqueta gironina.

Katsikaris va ser una opció encertada per la direcció esportiva del club. El tècnic té experiència en aquestes situacions i ho va demostrar. Va demanar als jugadors lluita, baixar el ritme, perdre menys pilotes i no abaixar el cap quan les coses no funcionaven. Es va estrenar a Fontajau contra el Coviran Granada, sempre un rival directe per a la permanència. Va tallar la ratxa negativa sumant la primera victòria (80-61). No va ser el partit més divertit de veure, però va ser efectiu. Just el que es necessitava en aquell moment.

Va igualar a Salva Camps i Aíto García Reneses amb una ratxa de tres victòries consecutives, però no va ser capa de tallar la dinàmica negativa que va patir al final de la temporada 2023-2024. Cinc derrotes consecutives. A la temporada 2023-2024 va acabar amb un registre de 6 victòries i 9 derrotes. 40% de victòries.

En les primeres jornades de la temporada 2024-2025 va començar el seu final a la capital gironina. Lesions d'importància màxima dins de la plantilla. Sergi Martínez i Juani Marcos es lesionen i no tornen fins dos mesos després. Fotis Katsikaris no troba cap substitut per a en Sergi i, els generadors que té en plantilla no tenen la virtut per generar el joc pels seus companys que té Juani Marcos. A la plantilla hi ha anotadors, però no creadors. Estic parlant de Nike Sibande, Ike Iroegbu i Aljami Durham. Dues victòries en 11 partits liquiden a Fotis Katsikaris. 18% de victòries en la temporada 24-25. 32% de victòries amb el Bàsquet Girona ha acumulat l'entrenador Fotis Katsikaris.

L'actual entrenador del Bàsquet Girona va arribar fa poc més d'un any, per festes de Nadal. Coneixent el resultat, només va faltar el llaç. L'equip i el tècnic gallec va necessitar dos partits per fer funcionar de nou a la plantilla. A partir del tercer duel, tot va cap amunt i, per sort, continua anant cap amunt.

Moncho Fernández és l'entrenador que més partits ha dirigit a l'ACB a la banqueta del Bàsquet Girona amb 35. En la temporada 2024-2025, quan més es necessitaven les victòries, en va aconseguir 10 en 23 partits. 43% de victòries. En l'actualitat, en la temporada que ens trobem, ha guanyat 5 partits de 12 disputats. 41,6% de victòries.

Per tant, Moncho Fernández, amb 15 victòries és l'entrenador que més n'ha aconseguit superant a Aíto Garcia Reneses amb 11. I, per sobre de tot, hem de conèixer el seu tant per cent de victòries-derrotes: 42,8%. En una lliga en què la gran majoria dels equips perdent més partits dels que guanyen, està a prop del 50% de les victòries és molt meritori. A més a més, sent dels pressuposts més baixos de la competició i havent de remuntar una situació totalment crítica per no perdre la categoria la temporada passada.

El gallec té les coses clares i els jugadors també. Rols executats a la perfecció. Ha ajudat a augmentar el seu nivell a diversos jugadors. Pep Busquets és l'exemple més clar. Per acabar, penso que la identitat que ha estat buscant el Bàsquet Girona de que competeix a la Lliga Endesa l'està trobant, per fi, amb Moncho Fernández. L'equip es deixa els pulmons en cada acció. Són capaços de guanyar partits amb energia i valentia. No es negocia. Juntament, amb el talent ofensiu necessari i la responsabilitat individual que se sol veure la majoria dels partits, el Bàsquet Girona viu la seva millor temporada a l'ACB.