La necessitat del Bàsquet Girona ha passat per sobre del Gran Canària. Cap victòria i tres derrotes abans de l'inici de la quarta jornada pels gironins. Dues d'aquestes rebent una correcció i, l'última, a la segona pròrroga contra el MoraBanc Andorra (115-113).

Moncho Fernández s'ha atrevit a canviar el sistema que la temporada va funcionar per salvar la categoria. Ho entenc i m'agrada. Quan l'equip hagi agafat els hàbits corresponents, jugarà a 120km/h. El problema és que ja hauria d'estar a prop d'aquesta velocitat durant tot el partit, però encara queda per assolir aquesta velocitat i hàbits.

La victòria d'avui era necessària i ha sigut plenament justa. Dels 40 minuts en joc el Gran Canària només ha estat per sobre en el marcador en 5 minuts i 48 segons. El Bàsquet Girona hi ha estat 32 minuts i 33 segons.

Això no és una crònica del partit, sinó de l'evolució en tan sols una setmana del Bàsquet Girona de Moncho Fernández. Perquè tal com diuen alguns aficionats a les xarxes socials;

La setmana passada contra el MoraBanc Andorra l'inici va ser terrorífic. 10 punts en 10 minuts. Les normes defensives no es van respectar i l'scouting del rival van semblar hores de treball tirades a la brossa.
 
Avui l'inici ha sigut boníssim. Concentrats en defensa, sent dur, respectant les normes de defensives, provocant i recuperant pilotes. 6 pilotes recuperades en els deu primers minuts. Aquest Bàsquet Girona ha de ser excel·lent en el rebot i recuperant pilotes. Per mi, els dos pilars d'aquest equip en defensa per poder jugar al que volen. Quan l'equip defensa aquest nivell, l'atac és el primer beneficiat. Molts més espais i llibertat pels jugadors.

Després del primer temps mort de Jaka Lakovic el partit ha canviat, com va passar contra el Múrcia. S'han posat les piles en defensa i el Bàsquet Girona ha tingut problemes per anotar. Venia de sumar quatre triples en quatre intents. Just aquí, ha començat el partit. Trenta-cinc minuts de bàsquet amb els seus pics més alts i més baixos.

El Gran Canària ha anat construint el seu joc. Sobretot en el 5x5 i, buscant segones oportunitats en el rebot ofensiu. S'han apropat en el marcador i a mitjan segon quart han aconseguit el seu primer avantatge, però el Bàsquet Girona ha reaccionat. Ho ha fet al mateix període. No ha fet falta cap heroïcitat. Perquè no ha calgut. Parcial de 16 a 6. Del 32 a 37 s'ha passat al 47-43.

Una diferència tan gran en una setmana és perquè estan entrenant molt bé. A pista i mentalment. Imagino que ha de ser així. No hi soc i no puc posar la mà al foc, però quan en 5 o 6 dies de treball hi ha tanta diferència entre el partit anterior i el d'avui és perquè han entrenat molt bé i l'equip fa passes endavant en la seva construcció.

A la segona meitat, s'ha lluitat, s'ha patit i s'ha cregut. Exactament, els mateixos jugadors que van ser protagonistes en accions negatives contra l'Andorra ho han sigut de manera positiva contra el Gran Canària. Pepe Vildoza ha anotat 5 punts consecutius amb un triple des d'Argentina. Otis Livingston II ha anotat un triple des de la cantonada que ha posat de peus a Fontajau i, Pep Busquets, ha anotat dos tirs lliures en el moment més calent. Victòria i cap a fires.

No som campions de res, però millorant així cada setmana aquest equip donarà més alegries que decepcions.