A l'última jornada de la primera volta de la Lliga Femenina Endesa hi havia dues coses a decidir. L'equip campió d'hivern, és a dir, qui jugaria dijous com a premi en liderar la competició i, els dos últims llocs per jugar la Copa de la Reina de Tarragona.
Els resultats van ser com a mínim, sorprenents. El Casademont Saragossa va aprofitar la patacada de l'Spar Girona a la pista del Lointek Gernika (72-62) per proclamar-se campió d'hivern. I, les alegries, van ser per l'IDK Euskotren, que tot i sumar una nova derrota va veure com els resultats l'afavorien per quedar-se en les primeres vuit posicions. Per acabar, l'alegria més gran va ser pel Leganés. La seva tornada a la màxima competició domèstica serà recordada per aquesta classificació. Va vèncer al Baxi Ferrol (78-73) el qual va deixar fora de la Copa donant un cop de mà a l'IDK.

El Joventut de Badalona, amb 6 victòries i, el Cadí La Seu, amb 5 victòries, s'han quedat lluny d'aconseguir el bitllet. Les lesions han condicionat molt a la Penya. Després del seu bon inici de temporada amb tres victòries consecutives, va tenir a mig camí la classificació cap a Tarragona.

Quan falta un dia per saber els encreuaments de la Copa de la Reina de Tarragona, analitzem els rivals de l'Spar Girona que estaran competint pel primer títol de l'any entre el 26 i el 29 de març. 
 

 

Líder. Equip amb una personalitat molt clara. La defensa per identitat. Equip alt, físic i, sobretot, molt dur en les posicions interiors. Mariona Ortiz és l'ànima d'aquest equip i, també, el cervell. En els dies grans, no s'arronsa. No està jugant la seva millor temporada si ens fixem en les estadístiques individuals, però el seu impacte va més enllà.

Un nom i cognom a tenir en compte és Helena Pueyo. L'exterior de les Balears s'ha establert com una de les millors defensores perimetrals de la competició. A més a més, ha aconseguit ser una amenaça constant des de la llarga distància. En 4 intents anota gairebé dos triples per partit. Amb una mitjana de més de 10 punts i 13 de valoració és de les jugadores més fiables del líder de la competició.

La màgia i la poca vergonya arriba des de França amb Carla Leite. En menys de 20 minuts de joc té una mitjana de 9 punts, 2 captures i 2 assistències. L'escorta té un perfil molt peculiar ofensivament. Tot i el seu metre i setanta-cinc centímetres d'alçada és capaç de colar-se a la pintura i anotar amb facilitat. Quan l'acompanya Mariona Ortiz i Helena Pueyo a pista, el perímetre de les aragoneses és d'elit.

És un dels tres equips que té la solvència i la profunditat de plantilla necessària per endur-se el títol. L'Spar Girona només se'l pot trobar en unes hipotètiques semifinals.

Les actuals campiones de la lliga no tenen una temporada senzilla. Derrotes inesperades. Joc gris. La lesió de Raquel Carrera ja es preveia d'una magnitud important, però ho és més. Des del 26 de novembre de 2025 que el club va emetre un comunicat sobre la lesió no hi ha hagut més notícies. Fa més d'un mes i, pot ser que s'allargui més de l'esperat. Per tancar aquest capítol, l'adeu d'Alina Iagupova va ser una sorpresa. La ucraïnesa pateix problemes personals els quals condicionava directament a la seva vida professional amb el club.

A causa de les nombroses baixes, han aparegut altes pràcticament a l'instant; Yvonne Anderson, Nia Coffey i Hind Ben Abdelkader. No puc parlar del València Basket sense parlar de Cristina Ouviña. La de Saragossa està sumant minuts a poc a poc, després de ser mare fa uns mesos. Quan la base entri en un estat de forma òptima, el conjunt taronja jugarà de manera més fluida i natural. No en tinc cap dubte. Recordo que la competició es juga a finals de març. Per tant, el marge de millora és gran.

Les baixes sempre són un problema, però dins del mateix roster compten amb dues de les millors joves d'Europa. De fet, hi ha la possibilitat que tinguin en plantilla al pròxim número 1 del Draft de la WNBA; Awa Fam. L'interior té totes les qualitats ofensives possibles. Fins i tot, a poc a poc, sé la veu més còmode tirant des de la llarga distància. El seu atletisme juntament amb el tacte la fan d'una jugadora d'un risc elevadíssim per les defenses rivals.  
L'altre jove és Elena Buenavida. L'escorta és una sòlida anotadora sobre bot, llegeix molt bé els espais i no té cap mania. Aquesta joventut està acompanyada de l'experiència de Maria Araujo i Leticia Romero.  

Juntament amb el Casademont Saragossa és un dels equips que té la profunditat de plantilla i, en aquest cas, el talent, per guanyar la Copa de la Reina 2026.

Caps de sèrie. Les actuals campiones de la Copa de la Reina comencen a funcionar perillosament. L'equip de Bernat Canut, exentrenador de l'Spar Girona, va començar la temporada amb un balanç del 50%. En els primers deu partits sumava cinc victòries i cinc derrotes. Curiós.

Els equips de Bernat Canut són sempre difícils de guanyar. Basats en la defensa i el joc posicional, les murcianes han hagut d'anar retocant el dibuix de l'equip en el transcurs de la primera volta. Baixes inesperades, en contra dels interessos de l'equip com la desvinculació de la italiana Marzia Tagliamento (13 d'octubre). Les protagonistes de les baixes han sigut: Andrijana Cvitkovic i Jasmine Walker.

Ara bé, les altes han sigut d'altíssim nivell. Primer va arribar la sueca Matilda Ekh. Morgan Bertsch, ha tornat a Alcantarilla i Laura Gil jugarà a l'equip de la seva terra. Serà un equip temible al març si el rumb no canvia dràsticament.

Comparteixen estil amb el Saragossa en l'apartat defensiu, la seva identitat es basa a deixar el rival en pocs punts, però en atac tenen diverses jugadores que flueixen més quan el ritme de joc és elevat. La base menorquina Aina Ayuso, la tiradora Txell Alarcon o l'anotadora incansable com Lou López-Senéchal. La cirereta d'aquest equip es troba en el joc interior el qual és molt físic. Kendra Chery i Aaronette Vonleh (nou fitxatge del Lointek Gernika) són els exemples. De postres, Laura Gil.

És l'equip que ja ha donat la sorpresa i, sense cap mena de dubte, poden fer-ho un altre cop. No tenen res a perdre, només poden guanyar. Amb aquesta mentalitat van plantar-se a les semifinals contra l'Spar Girona i quan el resultat era més negatiu, la mentalitat els va donar l'empenta necessària per capgirar el marcador i jugar la seva primera final de la Copa de la Reina.

L'equip que ha aixecat més títols de la història a la Lliga Femenina està en hores baixes. Hores baixes pel seu estatus a la lliga i el seu pressupost, òbviament. De totes maneres, continua sent un dels millors equips de la competició. Cinquè classificat amb nou victòries i set derrotes. Fora de Salamanca li ha costat molt guanyar. De les set derrotes, sis han sigut fora de casa. Serà un factor determinant en un torneig que es juga a una seu neutral.

La idea de Ana Montañana, entrenadora del Perfumerías Avenida, s'assembla al Jairis. Equip rocós en defensa, físic i, a preferir, millor atacar en estàtic i a poques possessions. Iyana Martín és el nou emblema, a la pista, d'aquest equip. Amb només 19 anys és capaç de dirigir escollint molt bé, d'anotar quan l'equip ho necessita i m'agradaria ressaltar per sobre de tot, l'esperit competitiu. Té la capacitat de contagiar energia. Imprescindible per ser una líder.

Una de les raons per les quals el Perfumerías Avenida no es troba entre les primeres posicions de la classificació és la baixa de Regan Magarity. L'exjugadora de l'Spar Girona no ha debutat en cap de les competicions que ha jugat el seu equip. Fins al dia d'ahir, no hi havia data de tornada. Mitjans de Salamanca han avançat que la interior podria tenir els seus minuts a finals de gener o principis de febrer. El fitxatge que va qualificar d'estrella el president Jorge Recio, està a punt de tornar. D'altra banda, diumenge es va anunciar la desvinculació de Laura Erikstrup la qual continuarà a la lliga jugant pel Movistar Estudiantes.

El Perfumerías Avenida potser un dels rivals a quarts de final del conjunt gironí. Possiblement, el rival més dur que li pot tocar a qualsevol equip dels caps sèrie. Si Magarity i Kiss funcionen, les d'Anna Montañana són un equip molt diferent del que hem vist fins ara.

De mica en mica han omplert la pica. Les gallegues han demostrat una solidesa excepcional per plantar-se en les primeres posicions de la competició. Només una vegada han sumat dues derrotes consecutives i en els últims quatre partits només n'han perdut un. A més a més, van sumar cinc victòries consecutives guanyant al Perfumerías Avenida, entre d'altres.

Lydia Giomi, en la seva quarta temporada amb el Lugo, està jugant a nivell gairebé d'MVP. 16 punts i 8 captures per partit de mitjana. A prop de cistella destrossa a les defenses rivals amb seus gairebé dos metres d'alçada. En les línies exteriors, la jugadora més rellevant ofensivament és Alicia Florez. En la seva primera temporada a la competició, la jugadora cedida pel València Basket, està jugant a un altíssim nivell. Anota, ajuda en el rebot i assisteix a les seves companyes.

No serà un equip còmode per a ningú i, a un partit a vida o mort, qui sap què pot passar. Com sempre, aquesta és la màgia de la Copa.

Ara mateix, l'equip més fluix dels que competiran pel títol. L'equip de Azu Muguruza ha sumat les 8 derrotes que duu de manera consecutiva. Abans de tallar la ratxa de derrotes aquest cap de setmana l'última victòria va ser el 29 de novembre contra el Joventut de Badalona (75-68). Diversos partits han sigut derrotes ajustades. Són un equip competitiu, però la falta de rotació li està pesant aquestes altures de la competició.

És un equip coral. De fet, són cinc les jugadores les quals destacaria. Roso Buch té responsabilitats en la direcció i en l'anotació. Gairebé 9 punts de mitjana i 3 assistències per partit per la de Mataró. La trajectòria de la combo és notable dins de la competició. 13 anys del seu debut a la Lliga Femenina Endesa. L'experiència és un grau. En posicions interiors destaquen Ivonne Ejim i Khadija Faye. Encara que la primera la podem veure jugant d'aler, totes dues són jugadores amb un físic molt fort que l'utilitzen per anotar a la zona restringida. Les dues són grans rebotejadores. Fet, que ajuda molt a l'IDK a tenir els duels controlats quan es comença a complicar.

Un cas a part és Veronika Remenárová la qual ha jugat només cinc partits. S'enfila gairebé fins als dobles dígits d'anotació amb un altíssim percentatge d'encert. Una lesió al genoll la tindrà, possiblement, sense jugar més aquesta temporada. L'equip basc necessita l'aler-pivot per competir i assolir fites més altes que la permanència.

La jugadora amb més talent és Paige Robinson. 14 punts de mitjana, 4 captures i 2 assistències per partit. La nord-americana amb passaport ugandès ha caigut de peus a Sant Sebastià. És la jugadora número 20 amb millor % des de la línia de tres punts. Atenció al matís que és important. És la jugadora que té el volum més alt de llançaments per partit entre aquestes 20 jugadores. És una especialista en el format de rebre i tirar. Una ratxa en el llançament de Paige Robinson pot condemnar uns quarts de final de qualsevol equip. 

La gran sorpresa dels equips classificats. El Leganés fa molt bé les coses. Des del fitxatge del seu entrenador, Javier Fort, han aconseguit a poc a poc una identitat en què hi creuen. Javier Fort va arribar fa dos anys a Leganés, substituint a César Aneas quan l'equip competia a Lliga Challenge. En aquell moment, Javier Fort era el coordinador de la secció femenina i entrenador de l'Infantil A femení del Leganés. L'experimentat entrenador va canviar de dalt a baix el panorama a la pista.

Va aconseguir salvar la categoria, a l'any següent aconseguir l'ascens i, en aquesta, anar com un coet cap a la salvació i, de postes, jugar la Copa de la Reina. Amb un temps rècord ha aconseguit crear una identitat clara.

La plantilla del Leganés està pensada per ser efectiu a prop de cistella. Aminata Sangare (11,5p i 8,5reb) i Maya Dodson (12,3p i 7,3reb) són imprescindibles per entendre aquest equip. Fiables i constants, les dues jugadores interiors col·loquen el terra d'aquest equip molt amunt. Gairebé 16 rebots entre les dues.
Vull destacar el rol d'Irene Lahuerta. La jugadora a Saragossa va ser una habitual a la Lliga Femenina Endesa i, en la temporada 2023-2024 va apostar pel Leganés. Junts han assolit l'ascens i ara, aquesta fita que no estava dins dels seus objectius.
Irene és una base de 1,73m que dirigeix el joc i assisteix a les seves companyes sense tenir en compte el seu caseller d'anotació. 27 minuts de mitjana per partit.

L'Spar Girona va haver de capgirar el marcador a Fontajau per sumar la victòria. No és un equip que brilli per talent, sinó per la seva unió i duresa en la zona interior. És un os dur de rosegar.